Arbocer

   L'arbocer(a), arboç(a), alborç, alborcer(a), cirerer d'arboç, cirerer de llop o llipoter(a) (nord-català) i alboix (L'Alguer) (Arbutus unedo) és una planta amb flor de la família de les ericàcies. La seva distribució és mediterrània, però arriba fins al sud d'Irlanda, on s'havia dubtat que fos espontani, ja que es pensava que l'hi podien haver portat uns monjos que havien visitat Santiago de Compostel·la. Tanmateix, les anàlisis de pol·len del sòl demostren que ja hi era fa tres mil anys.

Particularitats:

L'arbocer és un veritable arbre, encara que pel seu port sembla més aviat un arbust.. Pot arribar a mesurar fins a 10 metres d'alçada amb les branques joves enrogides i peludes, formant una capçada ovalada.
Té fulles d'entre 4 i 10 cm són lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat.
Les flors, d'uns 7 mm, són blanques o verdoses, en forma de campaneta, dirigides cap avall amb l'extrem caragolat cap enfora. Es presenten reunides en grups. Floreix entre els mesos d'octubre i gener.


El fruit s'anomena arboç(a), cirereta d'arboç, cirereta de pastor o llipota/llipoti/llipot. És una baia esfèrica, carnosa i groguenca per dins i granulada i aspra per fora, amb un color vermellós molt intens quan madura.
A Catalunya creix habitualment entre alzinars, suredes, i màquies entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud.

Gastronomia

La cirereta d'arboç és comestible i dolça, però no agrada a tothom. Es diu que, si se'n mengen massa, pot emborratxar, ja que conté una certa proporció d'etanol, (CH2OH-CH3). Malgrat que aquestes baies són abundants a les muntanyes, no és fàcil trobar-ne al mercat.

Amb les cireretes d'arboç es preparava tradicionalment una beguda semblant a la sidra i també vinagre casolà. En algunes zones del Mediterrani hi fan una salsa per acompanyar carn i caça.

També se'n pot fer melmelada o confitura. Aquesta melmelada, fàcil de preparar, és molt popular a Itàlia i a Còrsega.