
El lliri blau, lliri morat, grejol blau o gínjol blau (Iris germanica) és una herba perenne pertanyent a la família de les iridàcies. El nom d'Iris li ve en honor a la deessa grega del valor. Els tres pètals interiors representaven la fe, la saviesa i el valor. Té els seus origens al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Amèrica del nord. Està present a bona part d'Europa mediterrània (excepte Turquia), Portugal i introduïda Europa central. A Catalunya, i Espanya en general, és freqüent a tota la serralada pirinenca. També se la pot trobar en alguns països americans.
Morfologia:
Morfologia:
És
una herba perenne que mesura entre 30 i 110 cm d'alçada.
La rel és horitzontal, grossa (fins a 6 cm de
diàmetre), subcilíndrica, ramificada i es torna plana a la punta.
Es tracta d'un rizoma. Les tiges són epigees, les quals
creixen de forma vertical i robusta (erectes o ascendents), tot i que
en un principi es desenvolupen de forma subterrània.
Té
entre 3 i 10 fulles basals disposades en dues carreres
encarades i que s'enveinen unes amb les altres per les bases. La part
laminar s'aixeca verticalment. Es tracta de fulles simples i de forma
lanceolada o d'espasa. La forma de l'àpex és acuminat i la de la
base atenuada. Pel que fa a la divisió del marge es tracta d'una
fulla entera que s'insereix a la tija de forma decurrent. Tenen una
nervació paral·lela. Es disposen en conjunt de forma esparsa. Fent
referència a la textura són fulles gruixudes i labres. Mesuren
entre 20 cm i un metre de longitud (sense superar mai la
inflorescència) i entre 2 i 5.5 cm d'amplada.
Són
plantes bisexuals amb una inflorescència cimosa o tancada disposada
en forma de raïm. Les flors són hermafrodites, oloroses,
regulars i se'n troben entre 2 i 6 per planta. Tenen tres sèpals
estesos i corbats de forma ovalada i de 8-12 cm de llarg per 6 cm
d'ample. També tenen tres pètals que s'estenen erectes i es
dobleguen sobre la part fèrtil de la flor. És a dir que els
segments del periant es disposen en dues sèries; els externs són de
color púrpura amb venes basals, blanques-grogues i marrons-púrpures,
i barbes grogues, i els interns són d'un color púrpura pàl·lid.
L'androceu està format per 3 estams, en aquest cas, monadelfs
ja que tots estan soldats pels filaments. Com que es troben enfront
dels pètals s'anomenen opositipètals. Fent referència a la forma
del tàlem o receptacle floral i la posició relativa de l'ovari
respecte als altres verticils florals les flors són epígines, ja
que els pètals, sèpals i estams estan inserits per sobre
el gineceu. El fruit és una càpsula ovoide que conté
l'ovari ínfer fecundat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada