Malva major

   La malva major o malva de cementiri (Malva sylvestris) és una planta herbàcia de la família de les malvàcies present a bona part d'Europa, Àsia occidental i el nord d'Àfrica. Té una distribució generalment mediterrània, i a Catalunya és freqüent a terres baixes i muntanyes baixes no gaire plujoses. En català, la malva major es coneix també pels noms de formatgets, malva borda, malva comuna, malva de camp, malva de fogasseta, malva de prat, malva vera, malvera, o vauma. "'Malva'" prové del grec "malakos", en referència al caràcter emol·lient de la planta. "Sylvestris" prové del llatí silva, en referència a l'hàbitat on creix

Distribució i hàbitat:

És força comuna a les Balears, la Comunitat Valenciana i Catalunya, i hi creix fins als 1600m d'altura als erms, vora els camins, als marges i a prop de les poblacions preferint els sòls nitrificats. Per al seu desenvolupament requereix un clima temperat càlid o muntanyós.

Descripció morfològica:

És una planta herbàcia perenne (viu més de tres anys), biennal (viu menys de dos anys) o vivaç (les parts aèries són anuals i les subterrànies són persistents). És una planta amb un hàbit de creixement recte o decumbent.
És una herba amb tiges ramificades, lleugerament llenyoses i cobertes de pèls blancs, que pot mesurar entre 20cm i més d'un metre d'alçària. La malva presenta una arrel fusiforme, amb fulles palmatilobulades, alternes i peciolades que mostren 5 lòbuls amb el marge crenat o serrat.

Les flors, hermafrodites amb cinc pètals, són grans i solitàries, i es localitzen a l'axil·la de les fulles. És característica la presència d'un epicalze per sota del calze, constituït per 3 tèpals. Les flors es formen per un calze amb 5 sèpals i una corol·la amb 5 pètals de color violaci brillant, i vetats de color porpra. Aquests pètals tenen en el seu extrem una petita invaginació. Els estams són nombrosos i apareixen fusionats en un tub de 10-12 mm. El gineceu està constituït per un anell de 9-11 carpels. Les flors acostumen a créixer en grups entre març i l'octubre; i tenen la particularitat de què es tanquen a la nit i quan fa mal temps per protegir el pol·len. La pol·linització es fa essencialment a través dels insectes (entomògama), i la disseminació de les llavors es fa per gravetat.
El fruit és una càpsula (esquizocarp) de 7-9mm d'ample i uns 2 mm de gruix, formada per multitud de mericarps (parts que se separen en arribar a la maduresa i que contenen una única lalvor) punxeguts i glabres, encara que a vegades presenten uns pocs pèls distribuïts per tota la superfície.