Gerani

  Els geranis (Pelargonium) són un gènere de plantes amb flor de la família Geraniaceae. Hi ha espècies silvestres i de jardineria. Linnè en un principi va incloure totes les espècies dins el gènere Geranium, però Charles L'Héritier al 1789 el va separar en dos gèneres Pelargonium i Geranium. Per això popularment es conserva la paraula gerani per a les plantes de jardí encara que ara des de fa més de dos-cents anys estan classificats dins Pelargonium. El gènere Pelargonium és originari del sud de l'Àfrica i inclou unes 200 espècies de plantes herbàcies i arbusts que són plantes perennes i suculentes.

   El Pelargonium sidoides és una planta de la família dels geranis, els quals des de fa segles venia emprant-se a la medicina tradicional. Va ser al S.XVIII quan Charles-Louis L'Heritier de Brutelle el va mentar per primer cop a la seva obra "Geranologia".

   Al 1920, l'ex-missioner Dr. Adrien Sechehaye es va curar de tuberculosis amb un tractament a base d'aquesta planta, el que el va portar a comercialitzar-lo al tornar a Anglaterra sota el nom de "Steven's Consumption Cure".

El cultiu dels geranis de jardí:

El geranis en jardineria s'agrupen en quatre tipus, hi ha espècies i els seus híbrids:

• Gerani comú (Pelargonium x hortorum) híbrid de Pelargonium zonale i Pelargonium inquinans

• Gerani de fulles d'heura (Pelargonium peltatum)

• Gerani de pensament (Pelargonium grandiflorum)

• Geranis de fulles oloroses Pelargonium graveolens, Pelargonium capitatum, Pelargonium crispum...

Els geranis necessiten molta llum i només en climes molt calorosos poden estar a mitja ombra, no suporten les glaçades, també es poden tenir com planta d'interior en un lloc lluminós. Es reprodueixen per esqueix d'uns 10 cm i la millor època per fer-ho és la tardor, però es pot fer tot l'any. S'esporguen amb la finalitat d'augmentar la proporció de fulles i flors respecte a les tiges, si l'esporga es fa forta a finals d'hivern i principi de primavera es vigoritza la planta. Si no s'adoba i la terra del substrat està esgotant-se la planta no tindrà vigor i les fulles quedaran esgrogueïdes. Necessita poca aigua i sobretot un bon drenatge per evitar que es podreixin les arrels.